Osteopatia i problemes intestinals


Dins del camp de l’osteopatia trobem una part més desconeguda, l’osteopatia visceral. Aquesta és molt útil i eficaç per tractar problemes, sobretot, d’origen digestiu.

Per entendre una mica millor com  treballa l’osteopata en aquest camp  hem de saber que els órgans i visceres dins l’abdomen no estan “flotant” sinó que estan anclats, entre ells a estructures fixes de l’abdomen. Així són més estables i poden realitzar millor la seva funció. Aquests órgans estan conectats i subjectes per un sistema suspensori format per aponeurosi, fàscies, vasos sanguinis, lligaments i músculs. Una condició bàsica i important  pel bon funcionament de les visceres, i per tant del sistema digestiu, és la bona mobilitat i motricitat d’aquestes.

Diferents problemes digestius com hèrnia de hiatus, gastritis, estrenyiment, gasos, colon irritable, etc…  sovint  són generats per la falta de moviment de la viscera o les estructures del voltant.  Aquesta poca movilitat pot ser per una inflamació (hepatitis, gastritis…), ptosis, infecció….

Un exemple clar del tractament de l’osteopata en aquest camp és a nivell del colon i les estructures que el subjecten. Amb diferents tècniques suaus i no doloroses treballa les diferents parts de l’intestí gros per augmentar la seva mobilitat i obtenir una millor funció. Així es millora el trànsit intestinal, les digestions, l’absorció de nutrients i eliminació de productes de desfet que el cos ha d’eliminar. Per tant, pot ajudar en el tractament d’estrenyiment i del colon irritable, entre d’altres.

També hem de tenir en compte un múscul que separa la cavitat abdominal i la toràcica, el diafragma. És l’encarregat de mantenir la diferència de pressions entre el tòrax (pressió negativa) i l’abdomen (pressió positiva). Aquesta diferència de pressions ajuda al bon funcionament del sistema digestiu. Al mateix temps la mobilitat del diafragma estimula els intestins per millorar el trànsit intestinal. Si el diafragma no funciona adequadament pot comportar diverses patologies com el refluxe gàstric,…  Per un bon funcionament del diafragma, l’osteopata intenta alliberar el nervi que l’inerva (nèrvi frènic); una bona funció del diafragma pèlvic,  que treballa en sinergia amb ell, una bona mobilitat de la caixa toràcica…

La conexió neurològica entre les visceres i la columna toràcia i lumbar és l’encarregada de controlar la funció digestiva.  El que controla aquesta funció és el sistema nerviós simpàtic, el qual forma part del sistema nerviós autònom, encarregat de regular les funcions que no controlem de manera voluntaria, com les contraccions de l’estòmag, la secreció de bilis per la vesicula biliar, el peristaltisme intestinal… Es poden crear uns circuits en el pacient que fan que un problema vertebral repercuteixi en un problema visceral i a l’inversa. Aquests circuits patològics es diuen reflexes viscero-somàtics i somato-viscerals. L’osteopata pot intervenir per trencar aquest cercle i ajudar a restablir la funció visceral i/o vertebral. El nervi vague també té una funció indispensable per controlar la funció de l’estòmag i els intestins. Aques nervi prové del crani, per tant hi ha una conexió anatòmica entre les cervicals i el crani i el sistema digestiu.

Amb diferents tècniques, suaus i precises, l’osteopata pot ajudar a retornar la funció d’aquells òrgans que tenen afectada la seva mobilitat. D’aquesta manera millorar la funció intestinal i digestiva. És molt important tenir una visió global del pacient i recordar que l’estructura va lligada a la funció.

L’osteopata pot tractar no només problemas digestius (tot i que són els més freqüents), també pot ajudar en el camp de la ginecologia i l’obstetricia. Ja que de la mateixa manera que les visceres abdominals, les visceres pèlviques com l’úter o els ovaris, també estan subjectes per lligaments que afecten a la seva funció.

Míriam Ávila Casado

Fisioterapeuta

Osteòpata

 



Leave a Reply