La pràctica de l’osteopatia

Sovint, els osteòpates, quan tractem ens trobem que quan venen els pacients per primer cop, ens fan un seguit de qüestions:

–         Què és l’osteopatia?

–         Quina base té?

–         Perquè ens fan tants testos?

–         Perquè m’examinen el crani?

És massa extens o fins i tot incomode quan s’està tractant donar resposta amb detall a cada una d’aquestes preguntes, per tant, aquest article pretén ajudar a fer entendre i comprendre els aspectes més rellevants de la practica osteopatica, definir els seus camps i les seves utilitats.

 

En primer lloc és important comentar els principis sobre els que es fonamenta l’osteopatia:

1.- El cos humà és una totalitat.

Entenem el cos com una unitat, és a dir, el cos no està format per parts independents, sinó que son interdependents.

2.- L’estructura governa la funció.

Una bona estructura d’un òrgan permet que fucncioni correctament.

3.- L’auto-curació.

El cos té mecanismes propis per respondre a agressions externes i tornar a un estat d’aquilibri i salut.

4.- La circulació de la sang sana és fonamental.

La sang transporta tots els nutrients, hormones, defenses immunitàries … necessàries per a la vida.

Aquestes bases van ser establertes per Andrew Taylor Still a finals del S. XIX i a partir d’aquí es va expandir i desenvolupar l’estudi de l’osteopatia. Amb el temps, a part de la visió inicial estructural apareix una altra visió més visceral i el concepte cranial.

 

Actualment molts osteòpates en la consulta del dia a dia engloben la visió estructural, visceral i cranial amb la finalitat de portar l’organisme a un estat d’equilibri del cos ja que pensem que amb aquest estat d’equilibri trobem la salut.

–         Treball estructural: prima la idea de què una estructura en bon estat, en equilibri, fomenta una bona funció de l’òrgan del teixit.

–         Treball visceral: l’ésser humà és un conjunt d’ossos articulats i músculs que li permeten moure’s i de vísceres que asseguren el funcionament del conjunt.

–         Treball cranial: els osteòpates entenem que els ossos del cap són mal·leables, el crani no és una massa compacta i dura sinó que hi ha certa micro-mobilitat al igual que al cos ha d’haver-hi un equilibri i no una restricció del moviment.

 

Una sessió tipus està formada per tres parts: Anamnesis o diàleg inicial, la cerca d’anomalies a l’estructura i el tractament.

a)    Anamnesis o diàleg inicial amb el pacient.

És el moment on intentem trobar tota la informació essencial: motiu de la consulta, antecedents, …

b)   Cerca d’anomalies a l’estructura.

A partir de l’observació del cos, busquem anomalies o bloquejos:

–         Al sistema muscoloesquelètic, columna, extremitats …

–         Al sistema visceral: valorem la mobilitat dels teixits a nivell de les vísceres.

–         Al sistema cranial: explorem la mobilitat i la densitat de les estructures.

c)    El tractament.

A partir de la informació que hem recollit en el diàleg i l’exploració de l’estructura, elaborem un pla de tractament.

No hi ha  un únic pla de tractament per tant, l’osteòpata optarà per les tècniques que cregui més adients en cada cas.

–         Es treballaran les estructures osteoarticulars de la columna vertebral, la caixa toràcica, les extremitats, amb diferents tècniques manuals o manipulacions.

–         Es treballaran les vísceres (fetge, estomac,…) de manera suau.

–         No oblidarem les estructures cranials que es treballaran amb pressions molt lleugeres i moviments molt subtils.

Finalment donem consells sobre hàbits de vida saludable, exercicis recomanats, consells alimentàris …

 

Altres qüestions com: Què és el que cura l’osteopatia? Què es pot tractar? Pot ajudar al meu fill? Té contraindicacions? Ho intentaré resoldre en posteriors articles.

 

I per acabar, una premissa de l’osteopatia:

EN L’OSTEOPATIA, EL MOVIMENT ÉS VIDA

 

 



Jordi Campo Neila
Fisioterapeuta
Osteòpata
Col·legiat 1574



Leave a Reply