Cinc minuts al dia només …

Tot just comencem l’any i els bons propòsits plantejats la nit del 31 de desembre encara bullen dins el nostre cap… potser fins i tot, els hem escrit improvisadament en un post-it que ara penja de la nevera buscant el seu lloc entre la “llista de la compra”, i la de “coses a fer”…
Ara si que ens sentim convençuts, aquest any va de debò!: “M’apunto al gimnàs…, començo a fer dieta…., deixo de fumar”, ……I amb aquesta il·lusió i convenciment desitgem que els bons plantejaments es materialitzin i canviïn la nostra vida.
Simultàniament, una veueta interior ens recorda que arribarà el març o l’abril i probablement, el nostre post-it encara hi serà a la nevera… però soterrat sota infinitat de notes i papers… i juntament amb ell, les nostres bones intencions d’inici d’any…

Potser és un bon moment per fer quelcom diferent. Què us semblaria dedicar-vos 5 minuts al dia? Tots anem atrafegats, però cada dia podem trobar o millor reservar-nos tres-cents segons per l’autocura, veritat?
5 minuts al dia només, però viscuts amb intensitat, amb sentit, amb presència plena… Trobar un espai propi dins la llar pot ser tota una aventura! Que ens acompanyin silenci i solitud tota una proesa! Un bon repte per apropar-nos a l’harmonia interior… si ho preferiu enfocar així…

Com us deia, 5 minuts al dia per aturar-nos, romandre quiets, només prenent consciència de la nostra respiració, sense forçar res, sense esperar res…., només observant que succeeix dins nostre, com si ens miréssim a través d’un microscopi d’alta resolució que ens permetés accedir al microcosmos que també ens habita.

Ara que per fi ens hem aturat, observem, constatem:
Hi ha quietud o tot el contrari, moviment?
Sentim calma o neguit?
Hi ha silenci en el nostre interior? Hi ha soroll?
Quin teixit emocional es fa present?

La descoberta interior, prendre contacte amb nosaltres mateixos és el viatge més apassionant de la vida, aquell que no ens hauríem de perdre.., el més important.
Edward Bach, pare de la Teràpia Floral, i dels coneguts remeis florals ja parlava al 1931 de l’origen de la malaltia ens uns termes que segueixen plenament vigents en l’actualitat:

“La malaltia del cos, tal com la coneixem,  és un resultat, un producte final de quelcom molt més profund. L’origen de la malaltia està per sobre de la dimensió física. És el resultat d’un conflicte  entre el nostre jo superior i la nostra personalitat.
Els remeis florals no curen atacant la malaltia, sinó inundant els nostres cossos de les meravelloses vibracions de la nostra naturalesa superior, en llur presència, el mal es dissol com la neu sota la llum del sol.
Els remeis florals eleven les nostres vibracions, obren els canals per a la percepció del nostre jo espiritual i fan aflorar la nostra naturalesa amb la particular virtut que necessitem.
El pacient de demà haurà de comprendre que només ell pot aconseguir  alleugerir els seus mals, tot i que pugui rebre consell i ajuda d’un germà gran que  l’assistirà en el seu esforç.
Existeix salut quan hi ha harmonia perfecte entre l’ànima, la ment i el cos; i aquesta harmonia, només aquesta harmonia, és l’únic que s’ha d’obtenir per aconseguir la curació.”

Aquest temps de silenci que us proposo pretén ser una eina per retrobar-nos amb el nostre jo superior, anomenat també l’essència o l’ésser, a fi de reconèixer quan lluny està la nostra personalitat del veritable jo, i poder així modificar allò que calgui per tal de viure amb pau interior i salut.
Tot i així, hi haurà moments, circumstàncies que ens resultaran una càrrega massa feixuga per dur-la tots sols;  és llavors quan la intervenció d’un professional que ens acompanyi, la figura del germà gran que anomena Bach, serà una ajuda en el camí.  Quin professional, o quina teràpia hem de triar ha de ser una decisió personal en consonància a la nostra manera d’entendre la salut i la malaltia, i d’acord també amb la utilització dels remeis facilitadors que millor s’adaptin als nostres principis i valors.

Així doncs, endavant a aquells que tingueu curiositat i ganes de començar aquesta mirada endins, gaudireu d’una experiència que s’endurà alguns núvols… i us retrobarà amb la llum i el veritable jo…

Recordeu, cinc minuts al dia només…

Elena Lorente Guerrero

Infermera – col.legiada 49.557

Terapeuta natural

 



One Response to “Cinc minuts al dia només …”

  1.   Grocdefoc Says:

    Us acabo de descobrir. Ja fa temps que practico la descoberta interior a través de l’art i de l’escriptura. En el meu cas no sé si es podria considerar una teràpia, no ho sé, però sí que és cert que sempre m’ha ajudat a trobar el meu equilibri, el meu propi pensament, el meu estil, els meus valors, els meus camins. Als 57 anys puc dir que no he estat mai malalta. El que passa és que quan ho has aconseguit, encara t’adones més de tot el que va errat o equivocat al nostre entorn (no en nosaltres, sinó en l’entorn) i per més que es coneguin, s’entenguin i es practiquin filosofies i/o s’acabi seguint la pròpia filosofia de vida, segons els que passa a l’entorn, tornen a aparèixer i ens surten al pas noves angoixes, preocupacions i conflictes, perquè hom no és una illa, i les desgràcies dels altres, per més que un se senti en pau, ple i satisfet amb el que és, fa o aspira… jo no puc deixar de sentir el dolor dels altres. Crec que és molt difícil romandre en un total equilibri en els temps actuals per més preparats que estiguem, per més anivellats, equilibrats i dominant la ment i el cos… Penso que l’equilibri per a una bona salut de tots, ha de raure en uns sistemes diferents de vida, a nivell social i global. Aquest és el meu modest pensament i opinió. Gràcies pels vostres consells. Us continuaré llegint. M. Pilar Martínez Herrero

Leave a Reply